|
|
THE JAFRE PROJECT
Transcripció de l'article aparegut a la secció de cultura d'El Punt Diari del dia 24 de juliol de 2005
ANTONI MUNTADAS PARTICIPARÀ EN LA II BIENNAL DE JAFRE "OCUPANT" UNA CASA DEL POBLE
Es fa els dies 6 i 7 d’agost, amb una vintena d’artistes i músicsTina Casademont / JafreAntoni Muntadas, que en l’última biennal de Venècia va representar l’Estat espanyol, participarà en la II Biennal de Jafre, els dies 6 i 7 d’agost, amb l’ocupació d’una de les cases d’aquest poble medieval del Baix Empordà. La biennal presentarà treballs d’una vintena d’artistes plàstics i músics electroacústics procedents d’arreu del món. Accions, instal·lacions i vídeos és el menú d’aquesta iniciativa de The Jafre Project.
L’entitat organitzadora d’aquesta biennal, que es distingeix irònicament per ser la biennal internacional més petita del món, és The Jafre Project, que alterna aquest esdeveniment cultural amb la publicació, també de periodicitat biennal, de la revista Baston Blanco. L’editor argentí establert a Londres i amb segona residència a Jafre, Mario Flecha, amb col·laboradors com ara el dissenyador gràfic de Figueres Àlex Guifreu, són els responsables d’aquest projecte.
Tot i que els orígens es remunten al 1998, la primera edició com a biennal, el 2003, va reunir artistes catalans, europeus i nord-americans, com ara Francis Alys i Santiago Sierra. El projecte es basa a explorar diferents opcions buscant el desenvolupament d’espais no convencionals i adaptar-los a les noves tendències i disciplines plàstiques.
La segona edició, que s’obrirà amb una performance d’Olivia Plender, es completarà amb la participació dels artistes Yamandú Canosa, Ángela de la Cruz, Mabel Palacín, Eulàlia Valldosera, la cubana Glenda Leon, els britànics Richard Wentworth i Will Roberts, el portuguès Andres Guedes, els argentins Tamara Stuby i Esteban Alvarez, Yara El Sharbini, el duet d’artistes de Montenegro Jelena Tomasevic & Natalija Vujosevic i els turcs Sener Ozmen & Erkan Ozgen, i també el compositor mexicà Javier Alvarez.
Curator 13, 2005
II BIENAL DE JAFRE
Carrer de Ferreries,4 - 17143 Jafre (Girona) - Tel. 972 768152
www.thejafreproject.20m.com
www.xtec.es/~xvila1
LA BIENNAL MÉS PETITA
Mario Flecha. Organizador de la Biennal de Jafre
The Jafre project és l’entitat organitzadora de la II Biennal de Jafre que es durà a terme durant els propers 6 i 7 d’agost de 2005. Carolina Grau i Mario Flecha s’encarregaran de seleccionar els treballs dels artistes plàstics i el compositor argentí Daniel Teruggi serà l’encarregat d’organitzar el concert de música electroacústica.
La primera edició de la Biennal de Jafre, que es va celebrar l’any 2003, va comptar amb la participació d’artistes catalans, europeus i americans com Francis Alys, Jorge Macchi o Santiago Sierra, i va suposar tal èxit que el comissari del Museu Dalí St Petersburg, Florida (EEUU), William Jeffet, va escriure en la revista Atlántica que " la importancia de la Bienal de Jafre se debía a la creación de una original estructura organizativa de tales eventos" i també va assenyalar que " a veces lo pequeño es mejor que algo grande, y este verano la Bienal de Jafre era el lugar para ir, no la Bienal de Venecia".
El projecte inicial es basà a explorar les diferents opcions buscant el desenvolupament d’espais no convencionals i adaptar-los a les necessitats de les noves tendències i disciplines plàstiques sense les restriccions econòmiques i espacials dels centres urbans. D’aquesta manera es pretén l’allunyament del tradicional "cubo blanco" de les seves institucions, museus i galeries.
Anomenar al nostre esdeveniment Biennal és una manera irònica d’apropiar-nos d’un nom que si bé és indicatiu del temps que passa entre festivals, en termes de les arts plàstiques el seu significat és l’exhibició dels millors artistes internacionals. Les Biennals internacionals com les de Venècia o Sao Paulo tenen com a objectiu principal presentar la cultura del país que les acull a més de mostrar el seu poder econòmic. Sense aquestes necessitats, la II Biennal de Jafre, tot i ser la més petita del panorama internacional, compta amb la participació d’artistes d’arreu del mon. Amb una durada de dos dies i sense fons econòmics, és un festival d’Accions, Instal·lacions i Vídeos.
En aquesta edició hi participaran artistes com Muntadas -que representa a Espanya en la 51 Bienal de Venecia-, Ángela de la Cruz –artista espanyola que viu a Londres el treball de la qual consisteix en la deconstrucció de la pintura- i Yamandú Canosa –que realitzarà una instal·lació a la riba del riu Ter-; a més hi haurà intervencions en el poble de l’artista catalana Eulàlia Valldosera. La presència internacional estarà representada per l’artista cubana Glenda León –que utilitzarà els textos de la seva sèrie d’assaigs d’una sola línia-, així com per l’escultor britànic Richard Wentworth –amb una intervenció específica pel poble de Jafre- i els artistes argentins Tamara Stuby i Esteban Álvarez que mostraran les seves escultures. Yara El Sharbini presentarà un projecte interactiu d’internet, comissionat per Mute, on s’analitza el llenguatge utilitzat per George Bush. L’artista portuguès Andrés Guedes farà una acció a la plaça Major de Jafre i Olivia Plender actuarà en la seva performance "El espíritu de la magia".
La vídeocreació vindrà recolzada per artistes com Mabel Palacín –presentarà el seu Un/balance, en el qual tres grups de personatges assagen una estranya xarxa de connexions-, i el duet d’artistes de Montenegro Jelena Tomasevic & Natalija Vujosevic, –que mostraran un vídeo on se les veu conversant mentre viatgen en un automòbil-. Els artistes turcs Sener Ozmen & Erkan Ozgen projectaran un vídeo quixotesc sobre com arribar a la Tate Modern i el britànic Will Roberts emfatitzarà amb la seva projecció sobre "lo absurdo de nuestros juegos".
Pel que fa referència a la música, el compositor mexicà de música contemporània Javier Álvarez –l’última obra del qual fou presentada durant la Feria Arco 2005-, estrenarà una composició electroacústica especialment creada per a la Biennal de Jafre.
Una altra de les activitats de The Jafre project és alternar la Biennal amb la publicació El Bastón Blanco, revista de textos creatius d’artistes i crítics.
Tothom està convidat a participar en aquest festival de les Arts al Baix Empordà.Temes relacionats :
- Màrio Flecha publica des de Jafre la nova revista " BASTÓN BLANCO "
- Màrio Flecha projecta dos curtmetratges de l'artista croata Breda Breban
LA BIENAL MAS PEQUEÑA
The Jafre Project es la entidad organizadora de la II Bienal de Jafre, que se realizará el 6 y 7 de agosto de 2005 en el pueblo medieval de Jafre a orillas del río Ter en la comarca de Girona. Los curators Carolina Grau y Mario Flecha seleccionarán los trabajos de los artistas plásticos y el compositor argentino Daniel Teruggi será el encargado de organizar el concierto de música electroacústica.
La primera edición de la Bienal de Jafre, que tuvo lugar en el 2003, atrajo la participación de artistas catalanes, europeos y americanos como Francis Alys, Jorge Macchi o Santiago Sierra, y supuso tal éxito que el comisario del Museo Dalí en St Petersburg, Florida (EEUU), William Jeffett, describió en la revista Atlántica que "la importancia de la Bienal de Jafre se debla a la creación de una original estructura organizativa de tales eventos" y señaló también que "a veces lo pequeño es mejor que algo grande, y este verano la Bienal de Jafre era el lugar para ir, no la Bienal de Venecia".
El proyecto inicial se basó en explorar las distintas opciones en pos del desarrollo de espacios no convencionales y adaptarlos a las necesidades de las nuevas tendencias y disciplinas plásticas sin las restricciones económicas y espaciales de los centros urbanos. De este modo se pretende el alejamiento del tradicional cubo blanco de sus instituciones, museos y galerías.
Llamar a nuestro evento Bienal es una manera irónica de apropiamos de un nombre que si bien es sólo indicativo del tiempo que transcurre entre festivales, en términos de las artes plásticas su significado es la exhibición de los mejores artistas internacionales. Las Bienales internacionales como la de Venecia o Sao Paulo tienen como objetivo principal presentar la cultura del pais que las hospeda a la vez que mostrar el poderío económico de los mismos. Sin tales necesidades, la II Bienal de Jafre, a pesar de ser la más pequeña del panorama internacional, cuenta con la participación de artistas de todo el mundo. Con una duración de dos días y sin fondos económicos, es un festival de Acciones, Instalaciones y Videos.
En esta edición participarán artistas como Muntadas -que representa a España en la 51 Bienal de Venecia-, Angela de la Cruz -artista española que vive en Londres y cuyo trabajo consiste en la deconstrucción de la pintura- y Yamandú Canosa que realizará una instalación a orillas del Río Ter-; además habrán también intervenciones en el pueblo de la artista catalana Eulália Valldosera. La presencia internacional estará representada por la artista cubana Glenda León -quien utilizará los textos de su serie de ensayos de una sola línea-, así como por el escultor británico Ríchard Wentworth -con una intervención específicamente para el pueblo de Jafre- y los artistas argentinos Tamara Stuby y Esteban Alvarez mostrarán también sus esculturas. Yara El Sharbini presentará un proyecto interactivo de Internet, comisionado por Mute, donde se analiza el lenguaje utilizado por George Bush, el artista portugués Andres Guedes hará una acción en la Plaza Mayor de Jafre del Ter y Olivia Plender actuará en su performance El espíritu de la magia.
La videocreacíón vendrá respaldada por artistas como Mabel Palacín -presentará su Un/balance, en el que tres grupos de personajes ensayan una extraña red de conexiones-, y el dueto de artístas de Montenegro lelena Tomasevic & Natalija Vujosevic , que mostrarán un video donde se las ve conversando mientras viajan en un automóvil o los artistas turcos Sener azmen & Erkan quienes proyectarán un video quijotesco sobre cómo llegar a la Tate Modern y la británica Will Roberts enfatizará con su proyección sobre "lo absurdo de nuestros juegos".
En cuanto a la música, el compositor mexicano de música contemporánea Javier Alvarez -cuya última obra fue presentada durante la Feria de Arco 2005-, estrenará una composición electroacústica especialmente creada para la Bienal de Jafre.
Otra de las actividades de The Jafre Project es alternar la bienal con la publicación El Bastón Blanco, revista de textos creativos de artistas y críticos.
Todos están invitados a participar de este Festival de las Artes en el Baix Emporda
Atlantica 37, 2003
Jafre Bienale
Spain, August 2003
Published by Atlantica N 37
By William Jeffett
Sometimes small is better than big, and this summer, rather
than Venice, the Jafre Bienale was the place to be. Increasingly
the format of the official and international bienale is proving
an archaic and conservative format. A product of the nineteenth
century, a bienale provides for each nation a platform to present
its cultural wares in a competitive forum. When we consider
their importance within the economic dimension of the art market,
it is clear how those artists to be found in Venice are already
established. So the question is: How can such a format be
reinvented according to an alternative model, neither determined
by the economic power of the galleries and collectors nor by the
political power of the major nation states. Of course, the
Bienale of Havana is one model with its concentration on post-
colonial nation states, however even this exception is
increasingly becoming yet another replication of the existing
model.
The Jafre Bienale offers one paradigm which is small and
relies on relationships with the artists and depends on using
resources which are effectively at hand. In this way it avoids
undue political and economic influence. It is the brainchild of
organisers Carolina Grau and Mario Flecha, the latter also editor
of Untitled in London. Jafre played host over a two-day period
to a remarkable gathering of artists and artworld professionals
from very far afield. The location of Jafre, north of Barcelona
in the Ampurdán and not far from the French border facilitated
undoubtedly helped. Still it was refreshing to visit such an
event in a rural village rather than an urban environment. The
main works and videos were presented in and around Mario Flecha's
house. This is not the first time Flecha has intervened in the
village's context with contemporary installation. However, this
year, for the first Bienale, the project was undertaken with
greater ambition and the blessing of the Jafre town hall which
opened its doors for one of the events. There the renowned
Paris-based Argentinean composer Daniel Teruggi presented an
electro-acoustic concert of a recent piece specially written in
homage to the Ampurdán landscape.
An offering and blessing by Antonio Zaya opened the Bienale.
Staged near the village by the river, this Regla de Ocha, or
Santería, ceremony is one of the forms of Afro-Cuban religion
derived from the Yoruba people in Africa. The ceremony involved
burning incense, and offering up oranges to the river, actions
which engaged the entire group in attendance.
Mexico-based Francis Alÿs, contributed the discrete work
Hombre negro sentado debajo de un vaso de agua (2003). As the
title suggests this consists of a small figure sitting under an
upturned glass full of water which is set on top of a piece of
paper, the pressure of the water preventing it from escaping.
This quiet and humorous work was typical of the tone of the
Bienale, which consisted of gentle interventions and a series of
video projections.
Jordi Mitja's Frase al rojo vivo (2003) consisted of a set
of words in iron spelling the following phrase, 'everybody knows
that to do something useful is useful, but to do something which
is not useful is useful too'. The idea was that the iron letters
would be heated until they were red hot, as a suggestion of
transformation, though this aspect of the work remained
technically impossible in the setting, resulting in the work
taking on a conceptual dimension.
Mireya Masó is concerned with the problem of
dematerialisation in the particular sense of how nature is
constructed as artifice. Her sound installation Surplus (2002),
subtly introduced the noises of airplanes and peacocks into the
rural setting of Jafre and was presented in the street as an
intervention.
The Argentinean Jorge Macchi's La muerte del super ocho
(1998) single channel video presented a loop of images relating
to the numbers you see at the beginning and end of a film. The
video brings us full circle from the narrative conventions of
film to the continuous and repeating presentation of images. In
this way Macchi recovers the tradition of structuralist film of
the 1960s and 1970s for the contemporary context of video.
Equally engaging was Olivia Flecha's Nail (2003) which presented
a static image of a nail in a white wall. Her concern is with
real time. As we watch nothing happens, and then finally the
nail fall from the wall and the loop recommences. Again there is
a structural recovery of strategies associated with films by Yoko
Ono and Andy Warhol.
Salla Tykkä's video Power (1999) is a document of a
performance where a woman is situated in the boxing ring and
engaged in a physical combat with a man. The content is auto-
biographical and we are told on the soundtrack accompanying the
black and white images: 'I want to do a video about my mother and
the only thing I can think about is my father'. This is
powerfully symbolic of Freudian Oedipal conflict with the father
and the mother, and further represents the shifting position of
women's status in our contemporary society.
Jaume Pitarch's video Invading Forces Under Fire of Bombcorn
(2002) is equally powerful in its reference to recent political
events in the world. The images presents toy soldiers in a
microwave with popcorn in such a way that when the popcorn 'pops'
it metaphorically explodes like a bomb, killing one of the
soldiers. Though not referring to one military situation, the
work immediately brings to mind situations like Bosnia, Somalia,
Afghanistan and Iraq. Again it playfully brings to mind
precedents of art protesting war as in Miralda's use of toy
soldiers in his installations of the late 1960s and early 1970s.
Santiago Sierra's video Persona pagada (2002) documents an
action where a person was paid £5 to say the following phrase,
'Mi participación en este proyecto puede generar 72.000 dólores
en beneficios. A mi me pagaron £5'. This was an action
performed in Birmingham at the time of his retrospective
exhibition at the IKON Gallery, curated by Katya García-Antón.
Here, as in much of his recent work, Sierra challenges received
wisdom regarding social exclusion and exploitation, implicating
the viewer and by extension the art world in the remunerated
exchange. In Sierra's work post-minimal strategies meet the
current sociological and demographic situation in morally
ambiguous and social complex ways. Sierra does not denounce
exploitation; at the same time he makes it visible as a social
reality.
Jordi Colomer's video Le dortoir (2002) is less obviously
social in its presentation of a series of reconstructed rooms in
a state of chaos following a party. This is more aleatory work
which suggests the disruptions of rational systems of
architectural space. Departing from one of the chapters from
Georges Perec's novel La vie, mode d'emploi (1978), Colomer
presents a series of sleeping actors inhabiting rooms in what
appears as high rise dwelling. In fact these spaces are
simulacra built out of cardboard, and therefore they playfully
undermine our received wisdom regarding the functions of
architecture. This is Le Cobusier's modular gone awry.
Carles Congost's nearly absurd videos, such as Tonight's the
Night (2003), suggest a sense of crisis, playing on the idea of
celebrity. Paul Harrison and John Wood's Luton (2001) presents
the equally absurd situation of two men sitting on chairs with
rollers inside a luton van in such a way that as the van moves
the chairs roll around in the space. Portuguese Rui Toscano's
One Hundred Over the Rainbow (2000), presenting a plane flying
so gradually across the sky that it is nearly static, suggests
the suspension of the rational ordering of technology.
A sense of our surreal and problematic relation to nature
informs Bigas Luna's black and white video Collar de Moscas
(2002). The sound is a woman's voice which explains how a friend
of hers discovered how to pass a needle through a fly without
killing it. As we listen we see the woman sew several together
and then puts it on as a necklace. We see the legs and wings of
the flies moving, and she tells us how moving necklace feels
wonderful.
The quality and presentation of the work in the Jafre
Bienale points to how a shift in scale as regards our thinking
about contemporary art is an advantage. The apparatus of the
museums, like the bienales and the large commercial galleries,
is an obstacle to a fluid approach to the presentation and
reception of recent art. Carolina Grau and Mario Flecha work in
a manner more like the artists treating display as collaboration.
Operating with very modest financial means they have staged a
truly impressive bienale. Further this bienale was both ultra-
local and thoroughly international, giving it a sense of place.
Many of the artists were from Catalonia, while others were
international (Mexico, Finland, Portugal, Argentina). Some were
based in Girona or have houses in the Ampurdán. 'The more local
the more universal' as one artist once said. It is precisely
this sort of intelligent and considered way of thinking which
should remain a point of focus for the art world. And likely it
will judging by the enthusiastic reception of its first
presentation.
William Jeffett is Curator of Exhibitions at the Salvador Dalí
Museum, St Petersburg, Florida.